Methkal

Té 27 anys, és de la ciutat siriana d’Homs, i es va graduar com a enginyer elèctric. Viu atrapat a Grècia i li han denegat la sol·licitud d’asil. Escriu poemes en anglès

El Methkal Khalawi fa un any va haver de marxar de la seva ciutat natal, Homs. Els bombardejos havien destruït el centre històric i gran part dels habitatges, i viure allà cada vegada es feia més difícil. Ell és el petit d’una família de vuit germans. Malauradament, només el Methkal i un altre dels seus germans han aconseguit marxar de Síria, a causa de l’elevat cost econòmic que suposa abandonar el país.

El Methkal té 27 anys. Des de sempre, havia sigut dels millors tant a l’escola com a l’institut. Va aconseguir graduar-se com a enginyer elèctric amb molt bones notes. Després també va estudiar dos anys de literatura anglesa, tot i que com que la guerra ja havia començat, no va poder assistir a moltes de les classes. Abans que esclatés el conflicte, duia una vida com la de qualsevol de nosaltres: quedava amb els amics i els familiars, passejava per la seva estimada ciutat, anava a treballar, mirava pel·lícules...

 

Viure en un règim repressiu

Però el règim del Baixar al-Assad era molt repressiu. A partir del 2010 van començar a haver-hi manifestacions en contra de les injustícies del President sirià i de l’alcalde d’Homs, acusat de corrupte. Tots els joves participaven en aquestes protestes, que en els seus inicis eren pacífiques. Simultàniament també es produïren en més ciutats sirianes com Damasc o Alep. Un dia, el govern va decidir obrir foc contra els manifestants a Homs. Aquella nit, van morir centenars de persones; el Methkal i els seus amics gairebé no sobreviuen i, de fet, un dels seus amics va morir llavors. A partir d’aquell moment, les protestes van passar a ser armades, donant lloc a la guerra. El Methkal ja no participava en les manifestacions, no és partidari de la violència. Progressivament, viure a Homs es va anar complicant.

 

Segrestat dues vegades

A banda dels múltiples bombardejos d’Assad, nombrosos grups terroristes van aprofitar-se de la situació caòtica de la ciutat: segrestaven civils per demanar a canvi de les seves vides elevades quantitats de diners. El Methkal, de fet, va ser segrestat dues vegades; afortunadament, la seva família disposava de suficients diners per pagar-li els rescats.

 

Víctima de l’acord UE-Turquia

Per tot això, el Methkal va decidir fugir. Un cop va arribar a Turquia, s’hi va quedar uns tres mesos. Treballava però, segons ell, en condicions similars a l’esclavitud. Així que va apostar per creuar el mar. Va arribar a l’illa grega de Quios i al cap de dos mesos va fer via cap al nord, amb la intenció de creuar la frontera. Des del setembre que es troba en un camp prop de Salònica.

Se li ha denegat la sol·licitud d’asil, ja que va arribar quan l’acord entre la Unió Europea i Turquia ja s’havia tancat. No sap què serà del seu futur. Ara, el seu dia a dia és esperar. Durant el que sembla una espera interminable, escriu poemes i missatges per a Europa, i fa de traductor d’àrab a anglès per ajudar als refugiats que volen aprendre l’idioma. Però, sobretot, rememora els records de quan tenia una vida que li agradava, una vida digna, decent i que valia la pena.

Un dels poemes escrits pel Methkal és aquest (l’original en anglès, a sota la traducció al català):

“Stay strong

Have hope

I'm with you”

My friend said to me

I smiled , I was hiding behind this smile

A flawless river of sadness

But I have to smile

What can I do

No need for others to drawn in my grieve

Sitting alone in my tent waiting for salvation

Yes let me leave this life

soundless

Noiseless

I don't want to be remembered

I want to leave

Forget me my tent

You were my friend all this time

You who I told all my secrets

You who trust the most

How many nights we stayed together

I remember no more

I can't stand my life

I can't stand people anymore

You are my lone friend

Please keep my secrets

Don't cry my tent

It's not your fault

It's this world fault

It's my fault

My fault that I was born in this time and place

I'm sorry to make you sad

Please my tent please forget me

There are others like me

A lot

Others will come

And you will hear their stories

And they will leave again

Our misery will not end

I'm sorry for this

I know this is not fair

I'll leave and you will stay

But one day you will leave too

So we can meet again

My dear tent

 

Traducció:

“Sigues fort

Tingues esperança

Estic amb tu”

Em va dir un amic meu

Vaig somriure, amagant un riu de tristesa

Però havia de somriure

Què puc fer, sinó?

No necessito que els altres m’acompanyin en el meu dol

Assegut sol a la meva tenda, esperant ser salvat

Sí, deixa’m tenir aquesta vida

Silenciosa

Sense soroll

No vull ser recordat

Vull marxar

Oblidar la meva tenda

Vas ser amiga meva tot aquest temps

Et vaig explicar tots els meus secrets

Vas ser en qui més vaig confiar

Quantes nits vam estar junts

Ja ni ho recordo

No puc suportar la meva vida

No puc suportar més a la gent

Tu ets la meva única amiga

Si us plau, guarda’m els secrets

No ploris, tenda meva

No és culpa teva

És culpa del món

És culpa meva

És culpa meva haver nascut en aquest moment i en aquest lloc

Em sap greu entristir-te

Si us plau, tenda meva, si us plau: oblida’m

N’hi ha de molts més com jo

En vindran de nous

I sentiràs les seves històries

I se n’aniran, també

La nostra misèria no acabarà

Em sap greu

Sé que això no és just

Me n’aniré i tu et quedaràs

Però un dia tu també marxaràs

I ens retrobarem

La meva estimada tenda

 

Text i fotografia

Clàudia Ferràndiz