Els refugiats encara més oblidats

Crisis polítiques i humanitàries enquistades en regions diverses de tot el món posen en evidència que cal fer front a la migració i al refugi des d’una perspectiva global

La crisi del refugi ha posat l’atenció mediàtica sobre l’èxode sirià un cop constatat que els Estats europeus han vulnerat els drets humans i la legislació internacional. Però fora d’aquest focus, milions de refugiats pateixen silenciats en conflictes enquistats però que han deixat de donar titulars a Occident.

 

Els rohingya, la minoria més perseguida, segons l’ONU

És el cas dels rohingya, la minoria més perseguida del món i la més desconeguda, segons l’ONU. Un grup ètnic musulmà que viu a l’estat majoritàriament budista de Birmània, al sud-est asiàtic. Representa el 5% de la població del país però el govern els nega la ciutadania i els tracta com a immigrants il·legals bengalís, malgrat que fa segles que viuen a a Birmània.

Víctimes de tortura i repressió, entre d’altres coses se’ls prohibeix casar-se, tenir més de dos fills o tenir propietats i terres.

Segons l’ACNUR, els 32.000 rohingyas censats viuen en la misèria dins dels campaments administrats pel govern i els 200.000 refugiats no registrats viuen prop de camps no oficials, sense aliments i sense accés a serveis de salut. Davant aquestes condicions deplorables, cada dia milers de rohingyas arrisquen la seva vida embarcant-se en bots massificats i molts no sobreviuen a aquest viatge o són víctimes del tràfic de persones.

Els últims 3 anys, milers de rohingyas han fugit del país i s’ha obert una ruta migratòria al golf de Bengala i al mar d’Andaman, en una de les pitjors crisis humanitàries de la història.

Una situació que s’ha vist agreujada pel tancament de fronteres marítimes i de països veïns.

 

Dadaab, el camp de refugiats més gran del món

A Kènia, el govern ha posposat fins al mes de maig el tancament de Dadaab, considerat el camp de refugiats més gran del món. Aquest enclavament, ubicat a l’est del país prop de la frontera amb Somàlia, acull uns 280.000 refugiats principalment somalis que van fugir de la guerra civil, dels abusos dels islamistes radicals i la sequera.

El govern kenià ha marcat un calendari per retornar al seu país d’origen o a països tercers tots els refugiats somalis en els propers sis mesos. La seva justificació, sense proves, és que el camp és un niu de terroristes jihadistes d’Al Shabab.

Les organitzacions internacionals acusen Kènia d’obligar els refugiats a tornar al seu país, assediat per la inseguretat i violant el dret internacional. És més, l’ACNUR alerta que només el 25% dels desplaçats volen tornar a casa. Per la seva part, Amnistia Internacional adverteix que Somàlia compta actualment amb 1,1 milions de persones desplaçades i no té els recursos necessaris per fer-se càrrec d’una onada migratòria inesperada de 200.000 persones més.

A banda dels de Dadaab, Kenia acull més de mig milió de refugiats, més de la meitat somalis i és un dels 10 països del món que acull més de la meitat dels 21 milions de refugiats del món, segons Amnistia Internacional.

 

Els saharauis, quatre dècades esperant tornar a casa

Al Sàhara Occidental, l’ACNUR calcula que uns 165.000 saharauis malviuen en cinc camps de refugiats enmig del desert, més de 40 anys després que Espanya abandonés la zona. Gairebé dues generacions de saharauis es troben a l’exili i la gran majoria de famílies continuen esperant una sortida política que els permeti tornar a casa.

Es calcula també que el 60% dels habitants dels camps de Bojador, Dajla, El Aaiún, Auserd i Smara són menors de 30 anys. Joves nascuts a l’exili i que veuen limitades les seves opcions de futur, ja que l’oferta de treball és escassa i precària en uns camps que sobreviuen gràcies, sobretot, a l’ajuda internacional. Una assistència, però, que s’ha vist reduïda en els últims anys davant d’altres emergències, com la guerra de Síria.

 

 

Text

Carina Bellver

Fotografia

Bjørn Heidenstrøm