Totes les institucions, cadascuna en el seu àmbit de competències, poden fer molt per millorar la situació de les persones refugiades

La resolució de l’actual crisi del refugi a Europa requereix de l’esforç i la voluntat política de totes les administracions, de tots els nivells
La ciutadania també hi té una responsabilitat, que és la de mobilitzar-se i, per això, Casa nostra, casa vostra crida a una fer una manifestació massiva el 18-F

L’actual crisi del refugi a Europa ens interpel·la a tots, començant per la ciutadania i les administracions de tots els nivells. Tots podem fer alguna cosa per millorar la situació de les persones refugiades i, si no la fem, ens n’hem de considerar responsables. 

Totes les administracions, cadascuna en el seu àmbit competencial, tenen l’obligació de contribuir a capgirar la situació. 

A Catalunya, estem governats per diferents nivells d’administracions, i amb les lleis en vigor, totes tenen instruments per atendre les persones refugiades i migrants:

  1. Els ajuntaments tenen la responsabilitat de garantir la inclusió de les persones a la societat. Per tant, poden destinar més recursos als serveis socials, impulsar programes municipals d’acollida, atendre la diversitat, posar recursos especials per a l'aprenentatge de la llengua, promoure polítiques públiques que facilitin l’accés a l’habitatge i administrar polítiques de seguretat inclusives i no discriminatòries. També poden agilitzar els tràmits d’empadronament, perquè d’això en depèn l’accés a serveis bàsics.

  2. La Generalitat té la responsabilitat de garantir una acollida digna i en igualtat de drets i això passa per uns serveis públics de qualitat per a totes les persones, incloses les migrants i refugiades. Pot atendre l’acollida amb polítiques específiques, promoure uns serveis públics de qualitat per a totes les persones, garantint una sanitat universal i gratuïta sense excepcions i una educació amb recursos humans i materials per atendre la diversitat, i apostar per un sòl públic d'habitatge i per lleis que regulin el preu de les vivendes. El Govern català té competències en Salut, Educació, Habitatge, Treball i Assistència Social, i les polítiques en aquests àmbits són clau per a l'atenció i la inclusió de les persones sol·licitants d'asil. S’ocupa, amb els ajuntaments, de fer els informes d’arrelament que faciliten el permís de residència per a persones estrangers. I pot, com tots els governs, ajudar a eradicar les causes que provoquen la guerra i les desigualtats al món, analitzant bé amb quines empreses treballa, quins materials compra i quines relacions té amb països tercers.

  3. El govern espanyol ha de proporcionar vies segures i legals per evitar les morts de les persones que intenten arribar al territori de l’Estat, aplicant i augmentant les places de reassentament; atorgant l'asil, la protecció internacional i els visats humanitaris en ambaixades i consolats en origen o en països de trànsit i flexibilitzant la reunificació familiar. El dret d’asil està reconegut en tractats internacionals signats per Espanya, com Declaració Universal dels Drets Humans, la Convenció de Ginebra i la Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea. Té una Llei d’Acollida amb un reglament pendent d’aprovar des del 2009, que ajudaria a millorar la gestió dels programes oficials d’acollida. Té una Llei d’Estrangeria que exigeix un contracte d’un any per regularitzar la situació de les persones migrants, i els fa passar un examen per obtenir el DNI. Espanya, a més, està obligada al compliment dels compromisos d’acollida del 2015, que la comprometien a reubicar i reassentar 10.772 persones (17.773 si comptem els que inicialment havien de venir d’Hongria), i està molt lluny de fer-ho.

  4. La Comissió Europea pot instar més fermament els Estats membres a fer complir els compromisos d’acollida adoptats pel Consell de Justícia i d’Assumptes d’Interior, i a més, pot dotar de més recursos l’Agència Europea per l’Asil, en comptes de reforçar el Frontex, l’agència de control de fronteres marítimes, com ha fet en els últims anys.

Això és el que fixen les lleis, i ja és moltíssim, però és que, a més, les lleis es poden canviar.

I, finalment, la ciutadania té la competència i l’obligació de conscienciar-se i mobilitzar-se per fer que totes les administracions, cadascuna en el seu àmbit de responsabilitat, atenguin la situació de les persones refugiades i migrants.

Per tot això, Casa nostra, casa vostra crida a una mobilització massiva el pròxim dissabte 18 de febrer a les 16 h a la plaça Urquinaona de Barcelona a la Manifestació Volem Acollir.

 

Foto

Anna Bosch